Contes

El conte de la castanyera

La castanyera

Hi havia una vegada una velleta que vivia en una casa del bosc, era la castanyera. Portava sempre una faldilla molt llarga que li arribava fins els peus, un mocador al cap i un cistell a la mà. 

Quan arriba el temps de la tardor, la castanyera va al bosc a collir castanyes.

 Però, sabeu que li va passar un dia? Doncs mireu:

 Va arribar al bosc i va veure castanyes per tot arreu, i va dir:

-   Oh! quantes castanyes, que n'estic de contenta!

La castanyera al bosc collint castanyes

I es va posar a collir castanyes, i vinga a collir castanyes!

- Una castanya al cistell i una altra castanya al cistell.

Quan la castanyera va tenir el cistell ben ple de castanyes se'n va anar al poble on tenia la seva paradeta.

Va encendre el foc de la torradora per poder torrar les castanyes. Va agafar les castanyes del cistell i ...:

-  Oh! I les castanyes? On són? Que se'n han anat o què?

El cistell era ben buit, totes, totes havien fugit.

La castanyera es va esverar i va començar a buscar les castanyes per tot arreu i cridava:

- Castanyes on sou? Castanyes on sou? La gent es pensarà que estic malament del terrat quan ho expliqui.

Però ningú no contestava. Les castanyes no hi eren. 

De cop es va posar a ploure i entre les gotes que rebotien al terra la castanyera va veure que tot d'una una castanya caminava!

- Ara no m'ho puc creure, com pot ser? Les castanyes no caminen pas. Oh! Aquesta també camina. Però si les castanyes tenen banyes i tot! Però que he fet? Quin cap! He collit cargols i no pas castanyes.

 Hi havia cargols per a tot arreu, cargols al terra, cargols a la paret, cargols a la cadira i fins i tot a la torradora.

- Haure d'anar al bosc un altre cop. Ja cal que corri. 

Quan la castanyera va arribar al bosc va dir:

- Per no equivocar-me cantaré la cançó del cargol treu banya i si són les castanyes segur que no trauran banyes.

" Cargol treu banya

puja la muntanya

cargol treu vi

puja el muntanyi.

Cargol treu banya

puja la muntanya 

cargol bover

jo també vindré. "

   

Quan va acabar de cantar la cançó va mirar els castanyes i va dir:

- Mm! No traieu les banyes, doncs així, de ben segur que sou castanyes, aquesta vegada l'encertada.  

I se'n torna cap a la seva paradeta i va començar a torrar les castanyes molt contenta i es va posar a cridar:

-  Castanyes, castanyes ben torrades, calentes i fumades.

La castanyera venent castanyes a la plaça de la ciutat

Tota la mainada quan la va sentir cantar corrents hi van anar.

I així acaba la historia de la castanyera, que un dia va agafar cargols amb banyes pensant-se que eren castanyes. 

A continuació us pengem l'enllaç de la pàgina web on podeu trobar el conte amb les seves imatges:

http://www.youtube.com/watch?v=bG0urXf-sLo&feature=player_embedded